Respiracions per augmentar la intuïció

RESPIRACIONS PER AUGMENTAR LA INTUÏCIÓ I LA SALUT

Fragment del llibre: «Veure sense els ulls és possible. La visió Intuïtiva i la Intuïció Ampliada.» De Tània Agorreta i Jordi Imbert. Aprofitem aquest fragment del llibre per parlar de respiracions per augmentar la intuïció així com facilitar altres respiracions per a altres usos. Àudios disponibles.

Atenció: Les persones amb asma o dificultats respiratòries, consulteu amb el vostre metge i amb algun coach de respiracions abans de provar els exercicis següents.

  RESPIRACIONS DE FOC   Les respiracions de foc, semblants a les kapalabhati, són respiracions ràpides de molt més de sis cicles per minut. Recordem que una freqüència superior als sis cicles ens porta a activar la nostra branca simpàtica. Aquestes respiracions són adequades per mobilitzar lenergia, oxigenar el cos i despertar-nos. Són ideals quan ens acabem de despertar, per començar el dia amb energia i abans de fer algun esport. Trobaríem dues maneres de fer-les: Exhalacions fortes i ràpides. Forcem l’exhalació des del diafragma, i relaxem ràpidament sense forçar la inhalació que es produeix automàticament. Sempre que sigui pel nas. Tres rondes de 20 respiracions. Una altra versió seria exactament igual que les anteriors, però forçant tant la inhalació com l’exhalació. Més o menys podem fer uns quatre cicles cada deu segons en ambdues versions. Amb això obtenim una respiració molt ràpida que augmentaria el batec del cor i prepararia el cos per a l’activitat física. Aquestes respiracions no ens aporten coherència ni serien les més adequades al context de la societat actual. RESPIRACIONS D’AIGUA   Aquestes sí que són les més importants. Gràcies a elles podem crear coherència cardíaca i apropar-nos al nostre centre. Hem de fer-les com més vegades sigui possible al llarg del dia, o fins i tot (en el cas de la 4:4) intentar incorporar-la com la nostra manera de respirar habitual. Si notem que estem massa en alguna de les dues branques, especialment la simpàtica, aquesta respiració ens portarà més al nostre centre i, per tant, és la ideal per gestionar el nostre estrès, però sense dormir-nos o relaxar-nos gaire. Ambdues versions són útils per començar a concentrar-se (en qualsevol feina) i també per començar a intuir. Per a aquestes respiracions és important recordar que sempre s’han de fer pel nas (llevat que estiguem molt refredats) i que s’han de fer des de l’abdomen, omplint la part inferior dels pulmons primer i després la resta. Per assolir aquest procés és important conscienciar-se del diafragma, el múscul que permet que els pulmons s’omplin d’aire. El moviment del diafragma estimula el nervi gandul, responsable de les funcions de la branca parasimpàtica i que, per tant, ens ajuda encara més a aconseguir els beneficis desitjats, arrencant-nos l’estrès que comporta estar a la branca simpàtica. És important també que tant la inspiració com l’expiració siguin contínues i fluides i que es prolongui tots els segons indicats. Si la nostra capacitat pulmonar no ho permet, podem començar entrenant-nos amb intervals més curts. Si ens costa retenir l’aire o fer-lo entrar a poc a poc, per no omplir o buidar els pulmons abans d’hora, podem fer la tècnica oceànica. La tècnica oceànica consisteix a tancar la glotis de manera que l’aire tingui menys espai per entrar i sortir (igual que quan pressionem la boca d’un globus per controlar la sortida d’aire). Per entendre com aconseguir aquesta tècnica, pots posar-te la mà uns centímetres per davant de la boca i buidar l’aire, per la boca, com si volguessis empenyorar un vidre. Podeu notar l’aire calent? Ara fa exactament el mateix, però amb la boca tancada i deixant que l’aire surti pel nas. Si ho has aconseguit correctament percebràs que la teva inspiració i exhalació esdevé més sorollosa, una mica similar al soroll del mar. Per això el nom. Doncs bé, tenint en compte aquestes consideracions relatarem els dos exercicis que ens permeten respirar de manera que potenciïn la coherència cardíaca: Respiració 4:4: Inhalarem pel nas durant quatre segons; retindrem l’aire durant un segon i exhalem en quatre segons; farem una retenció sense aire d´un segon i tornarem a començar. Aquesta respiració té un cicle de 10 segons. Quatre segons inspirar més un segon de pausa són cinc, més els quatre segons d’expirar i el segon de retenció en sumen deu. Això ens permet veure que farem 6 cicles per minut. Just el que la teoria indica que ens permetrà arribar al nostre centre. En funció de l’edat i de la capacitat pulmonar, aquests intervals poden variar una miqueta, però amb entrenament, en principi aquesta seria la millor manera de respirar. Sempre que ho fem omplint des de baix, mobilitzant el diafragma i respirant pel nas. Alternada: La respiració alternada és molt semblant a la 4:4. Repetirem aquests cicles, amb les mateixes tècniques de respirar; mobilitzant el diafragma i omplint els pulmons de baix a dalt. La diferència és que durant la primera inspiració ens taparem el forat dret del nas. Quan estiguem plens d’aire canviarem d’orifici i espirem pel costat contrari. Inspirem pel mateix que hem exhalat i quan estiguem plens d´aire farem el canvi d´orifici. Sempre fem el canvi quan estem plens d’aire. Aquestes dues respiracions aporten molta coherència cardíaca, però són només un dels dos ingredients per aconseguir aquesta coherència. L’altre ja ho coneixem, les emocions elevades. Per crear una emoció elevada, començarem respirant durant unes quantes rondes, parant atenció al batec del nostre cor i sentint com es relaxa. Seguidament, visualitzem al nostre cap qualsevol situació, un record o una imaginació, una cosa que ens va passar o l’alegria que sentirem en aconseguir un èxit. Visualitzem una cosa que ens produeixi el benestar més gran. Pot ser una platja, pot ser pensar en un ésser estimat… I un cop el visualitzem, i mentre seguim amb les respiracions, sentim el plaer que ens dóna aquesta “realitat” que hem creat dins la nostra ment. Sentim el goig, la felicitat, la joia, la felicitat que ens produeix. I ens quedem allà el temps que desitgem. No ens hem de limitar a visualitzar-ho, hem de viure-ho. Sentir-ho amb com més sentits millor. Com més practiquem aquests exercicis, més fàcil ens resultarà entrar en coherència, més reconeixerem aquest estat i més fàcilment ho podrem reproduir. Aquestes respiracions per augmentar la intuïció solen ser de les que van millor.   RESPIRACIONS DE TIL·LA   Aquestes les hem batejat nosaltres, ja que són respiracions que ens calmen i fins i tot a la nit ens poden ajudar a agafar el son. Hi ha exèrcits que entrenen els seus soldats amb aquestes respiracions perquè puguin agafar el son en les pitjors circumstàncies. Aquestes respiracions són molt útils si el nivell d’estrès és massa elevat i cal calmar-nos. En aquest supòsit, abans de la respiració tipus aigua, podem fer aquesta de til·la. Així arribarem al nostre centre. Però si per alguna cosa són útils aquestes respiracions, sens dubte, és per ajudar-nos a optimitzar les hores de son. Amb elles podem ser més propietaris del nostre cos i decidir quan dormir-nos. Per a aquestes respiracions farem servir les mateixes tècniques que amb la respiració anterior, la daigua. Respirarem des de l’abdomen, sempre pel nas i si cal, utilitzarem la tècnica oceànica (tancant la glotis). És important que la respiració sigui nasal. Al nas tenim diferents sensors que detecten el pas de l’aire. Quan no passa aire, aquests sensors donen l’alarma (ja que entenen que la persona podria estar ofegant-se) i activen la branca simpàtica, justament el contrari del que desitgem. Així que respirar pel nas és de vital importància si volem activar la nostra branca parasimpàtica. Aquestes respiracions per augmentar la intuïció es poden fer tombats per a un major benefici, i si al principi els cicles proposats ens costen, podem reduir-ho una mica, però amb la intenció de prolongar-los cada cop més. Respiració 4:8: Inspirem en quatre segons, retenim lʻaire un segon, espirem en vuit i retenim lʻaire un segon. Quatre segons d’inhalació més vuit segons més els dos segons de retenció d’aire sumen 14 segons. Això serien una mica més de quatre cicles per minut. Menys del que hem indicat per estar al nostre centre. Com es pot veure, és una respiració lenta que ens decanta cap a la branca parasimpàtica. Respiració quadrada: Inspirem en quatre segons, retenim l’aire quatre segons, expirem quatre segons i retenim sense aire quatre segons. Aquesta respiració té un cicle de 16 segons. Encara més lenta que l’anterior i, per tant, també ens porta a la branca parasimpàtica. Aquestes respiracions tenen cicles molt més llargs, i tant les retencions com les expiracions ajuden a alentir el batec del cor. I quan el cor redueix el ritme, li està enviant un missatge al cervell de calma, de manera que encara ens podem relaxar més. Aquestes respiracions són útils per començar a intuir si hem tingut un dia atrafegat, tot i que l’ideal seria que tot seguit passéssim a les d’aigua.   Si us interessa el tema de les respiracions, recomanem buscar algun coach de respiració que us pugui guiar en les diferents tècniques, ja que canvia molt aprendre’l d’un llibre que aprendre’l d’un mestre. També recomanem el mètode Wim Hof que proposa un tipus de respiració que augmenta molt els nivells denergia.

CURSOS QUE OFERIM

No us perdeu…