Visió Remota i Visió Intuïtiva. Experiències ensenyant aquestes habilitats.
La Visió Remota és la capacitat de rebre informació o impressions (sovint amb imputs visuals tot i que no té perquè ser en aquest format exclusivament) d´un succés, objecte, persona/es, o lloc que es trobin a distància.
El nom sobre aquesta capacitat el va proposar, per primera vegada, Ingo Swann l’any 1971 durant un experiment a l’American Society for Psychical Research a la ciutat de Nova York. Aquesta capacitat tan sorprenent és diferent de la visió sense els ulls i fa mesos que la Tània practica la Visió Remota amb els adults que assisteixen als cursos de Visió Intuïtiva i els resultats són extraordinaris. Però quina diferència hi ha entre la visió remota i la capacitat de veure sense els ulls?
En primer lloc, la capacitat de veure sense els ulls, coneguda com a #visióextraouclar #mindsight o #eylesssight entre moltes altres, és la capacitat de percebre l’entorn físic immediat sense la necessitat d’usar els ulls, mentre que la visió remota és la capacitat veure objectes que no són al mateix espai/temps que l’observador. Des de la nostra experiència hem vist que la capacitat de veure sense els ulls, quan es desenvolupa plenament, permet al participant veure el seu entorn proper amb una fidelitat i precisió que pot arribar a ser superior a la visió ocular. No obstant, quan aquestes mateixes persones (entrenades per veure l’entorn inmediat) proven de «veure» objectes que no estan en la seva línia directa de visió, aquesta definició i precisió de la visió, baixa, i generalment baixa a mesura que s’allunya l’objecte observat o augmenten els obstacles entremig. Per tant podem assegurar que quan entrenem la visió sense els ulls, no estem entrenant la visió remota, tot i que totes dues es potencien entre elles.
Per entendre-ho millor… Si un atleta que s’entrena pels 100 metres llisos i una persona que no ha corregut mai en la seva vida, els hi demanem que corrin una marató… La probabilitat i la lógica ens diria, que la persona que s’ha entrenat pels 100 metres té més números de completar la marató i de fer-ho més ràpidament. No obstant, aquest atelta no s’ha entrenat per això i tindrà dificultats, igualment, per aconseguir-ho. De la mateixa manera, una persona que s’ha entrenat per veure-hi sense els ulls tindrà més possibilitat de començar a rebre i interpretar les informacions subtils que permetin realitzar una visió remota, tot i que l’entrenament per aquesta segona és diferent que la primera.
En el vídeo que us presentem avui us mostrem d’una manera senzilla com els visionadors remots comencen captant aquests imputs. Generalment no comencen rebent la informació exacta i precisa sinó que molts cops pot ser abstracta i simbòlica tot i que d’una forma evidentment correcta. En el cas d’avui podem veure un nen, entrenat en la capacitat de veure-hi sense els ulls. De fet està realitzant aquesta habilitat quan intenta veure què hi ha a l’altra banda de la fotografia. Els imputs que li arriben són simbòlics i abstractes. Són idees que mantenen una relació molt i molt clara amb la imatge observada. Però no són correctes del tot. La pregunta és… Està fent Visió Remota, o «simplement» està veient sense els ulls? El que està clar és que les dues habilitats existeixen. El que està clar també és que totes dues es poden entrenar, i això, irremediablament ens condueix cap un canvi de paradigma apassionant. T’animes a provar-ho?
CURSOS QUE OFERIM
No us perdeu…
