L’Ecolocalització humana i la Visió Intuïtiva

Fragment del llibre «La visió intuïtiva»

Fragment que parla sobre l’ecolocalització humana: «Des de petits se’ns explica que els sentits humans són cinc. Vista, olfacte, gust, audició i tacte. I que a través d’ells som capaços de percebre el món que ens envolta. Però en aquest llibre ja hem desafiat aquesta classificació i les seves definicions fins a tres ocasions. La primera, en el mateix títol d’aquest treball, “la visió intuïtiva”. La segona, quan parlem de la sinestèsia; aquesta varietat de percepció humana on l’individu aconsegueix, per exemple sentir un so i veure-ho d’un color, o tocar una textura i sentir un gust relacionada amb aquesta. Finalment quan, en l’apartat anterior afirmàvem que hi ha vuit persones (reportades) a la terra, capaces d’usar un sentit conegut com ecolocalització humana, el “sentit dels ratpenats”. Començarem ampliant aquesta última capacitat, ja que segur que a molts us ha cridat l’atenció!

L’ecolocalització humana és la capacitat dels humans per percebre objectes en el seu entorn al detectar els ecos d’aquests objectes, a partir de sons que el subjecte crea de forma activa: per exemple, fent sorolls amb la boca o fent petar els dits. Les persones capacitades per a orientar-se per ecolocalització poden interpretar les ones de so reflectides pels objectes propers, identificant amb precisió la seva ubicació i grandària.

Així doncs, sense la necessitat d’un bioradar ni d’ultrasons, hi ha persones que han desenvolupat la seva oïda i el seu cervell per crear un cert grau de visió del que passa al seu voltant només usant les ones sonores. Un dels casos més famosos és el de Ben Underwood que va perdre la seva vista als tres anys per culpa d’un càncer. Als pocs mesos d’haver perdut la seva visió ocular va començar a percebre sobtadament i a tenir certa noció de l’espai que l’envoltava fins al punt que durant la seva infància es va arribar a atrevir a anar amb bicicleta i a practicar algun esport. A partir d’un sistema de “clics” que feia amb la seva boca aconseguia localitzar els objectes del seu voltant amb força precisió. Aquesta capacitat la va desenvolupar de forma natural i espontània.

Ecolocalització humana Aquest tipus de visió va ser provat pel científic Kevin Warwick qui va experimentar amb l’ecolocalització a través de l’estimulació dunsimpulsos ultrasònics al cervell gràcies a un implant neural. En les proves, ell va ser capaç de discernir, sense l’ajuda dels seus ulls, la distància de diferents objectes amb precisió i de detectar petits moviments d’aquests. Aquesta capacitat no mostra una imatge constant, ja que depèn sempre del soroll. És a dir, per cada «clic» o cop que els ecolocalitzadors humans donen, aconsegueixen veure la imatge de la superfície on rebota el so durant el lapse de temps que hagi durat la vibració. Així que aquestes persones han de caminar fent sorolls constantment per poder anar veient flaixos dels contorns dels objectes que tenen al seu voltant. En canvi quan van en cotxe, amb el soroll del propi cotxe rebotant en edificis propers poden veure una imatge més constant. Aquesta forma d’aconseguir la visió no s’assembla massa (o gens) a la que ens expliquen els nostres alumnes, així com tampoc s’assembla a la nostra pròpia experiència, ja que la visió de la qual parlem és una visió amb una presència constant, més àmplia. Però aquest cas sí que ens serveix per veure que a partir d’un treball de reeducació del cervell es poden obrir o ampliar altres sentits i usar-los d’una altra manera per desenvolupar noves capacitats, com per exemple, per poder arribar a veure sense ulls.

FRAGMENT DEL LLIBRE «LA VISIÓ INTUÏTIVA»

llibre visió intuïtiva

 
CURSOS QUE OFERIM
Visión extraocular
Visión extraocular Barcelona

Coneixes algú que li interessi? Comparteix-ho amb ell!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

×