Sinestèsia

Percepció del test d’Stropp percebut per una persona amb sinestesia. Font: Viquipèdia

LA SINESTÈSIA (1a part)

FRAGMENT DEL LLIBRE «LA VISIÓ INTUÏTIVA»

«La sinestèsia va ser un altre aspecte que em va cridar l’atenció quan estudiava els mètodes per desenvolupar l’hemisferi dret. Una capacitat que per casualitat havia pogut observar en alguns dels meus alumnes… La sinestèsia és una variació no patològica de la percepció humana. Les persones sinestèsiques experimenten de forma automàtica i involuntària l’activació d’una via sensorial o cognitiva addicional en resposta a estímuls concrets. Per exemple, poden veure un color quan escolten una nota musical, o percebre tacte a la galta dreta quan assaboreixen un aliment, o sentir una olor o sabor quan toquen un objecte o color. Aquestes percepcions són idiosincràtiques, és a dir, cada persona percep uns colors / olors / sons, etc., concrets i diferents. Encara que en algunes pàgines d’internet es diu que la sinestèsia és una barreja de sentits, això és inexacte: a la sinestèsia hi ha especificitat sensorial, és a dir, els sons s’escolten com sons, el color de les lletres escrites es percep bé, però la sinestèsia és una sensació addicional (es percep un so correctament tal com és, i a més, un color). Per aquests motius parlem de variació sensorial no patològica, ja que no comporta una limitació, a canvi, aporta una informació extra a l’individu.

Aquesta variació sensorial que experimenten algunes persones es produeix gràcies a la interconnexió de diferents parts del cervell, i per tant, és possible que sigui una de les potencialitats que es mantenen amb el treball de l’hemisferi dret. És més, molts nadons i nens posseeixen aquesta habilitat, però amb les diferents podes sinàptiques que experimenten al llarg del seu creixement i la lateralització, la gran majoria acaben eliminant aquesta habilitat per falta de pràctica. Una altra vegada, un exemple de com l’educació i la societat actual perjudiquen, involuntàriament, al desenvolupament de le potencialitats globals del cervell, prioritzant les qualitats de l’esquerre.

Font: Viquipèdia

D’entrada podria semblar que aquesta variació sensorial podria no ser útil, però realment és una habilitat més a la qual renunciem gratuïtament i sense motiu. Però si mirem la il·lustració de dalt entendrem quines possibles aplicacions tindria. A l’esquerra se’ns presenta una imatge en blanc i negre tal com la veiem la major part de la població. A la dreta podem veure la mateixa imatge tal com la podria veure alguna persona amb sinestèsia (no totes desenvolupen l’habilitat de la mateixa manera). A la segona imatge podem veure com a cada número se li assigna un color, amb la qual cosa els resulta més fàcil desxifrar la forma amagada. Sens dubte, quan intentem activar la visió intuïtiva, alguns nens, abans d’aconseguir veure res, fan ús de la seva sinestèsia per aconseguir entendre millor l’objecte que estan investigant. Amb el seu tacte i aquesta habilitat sensorial «creuada» aconsegueixen detectar una olor o un gust o alguna altra sensació i a través d’ella traduir-la a un color. En aquest cas veiem que quan volem obrir la visió extraordinària estem fent ús d’aquesta capacitat que s’ubica a l’hemisferi dret. Una habilitat que sabem que existeix, i està acceptat científicament que la posseeixen més els nens que els adults. Per tant, podem deduir que aquesta desapareix amb l’edat i, potser, tal i com diuen els defensors de l’educació de l’hemisferi dret, per no estimular suficientment aquest hemisferi.»   Per més informació sobre la sinestèsia, podeu veure aquest altre article.

FRAGMENT DEL LLIBRE «LA VISIÓ INTUÏTIVA»

CURSOS QUE OFERIM