Shichida – Entrenament de postimatges
Segons Makoto Shichida i altres defensors del desenvolupament de les potencialitats de l’hemisferi dret, el cervell humà té la capacitat de visualitzar records, imatges i paraules amb perfecte definició, amb els ulls oberts o tancats. L’objectiu d’estimular aquesta capacitat és poder visualitzar l’ortografia correcta d’una paraula, visualitzar un àbac per poder fer càlculs mentals complexes sense la necessitat d’una calculadora o fins i tot visualtzar-se a un mateix planificant cada un dels passos per aconseguir l’èxit en un repte o objectiu plantejat.
Per fer això, Makoto Shichida treballa la capacitat de visualitzar imatges a partir d’un entrenament de postimatges i defensa que després d’observar algunes imatges en concret, en estat alfa, durant uns instants i entrenant correctament, som capaços de crear una post-imatge en la nostra ment. És a dir, després de mirar una imatge durant un període de temps, som capaços de guardar a la ment aquesta imatge i tornar-la a evocar i projectar, com un holograma, amb total definició. Al llarg d’un entrenament amb imatges, i sempre després d’unes activitats de relaxació, l’hemisferi dret va adquirint més connexions i va guanyant agilitat per poder provocar postimatges d’objectes, paraules i imatges que només hagi vist una o dues vegades a la vida.
Per entendre una mica millor el poder de la postimatge proposem el següent exercici:
ENTRENAMENT AMB POST IMATGES by MAKOTO SHICHIDA
Calma la teva ment i observa fixament durant 30 segons aquesta imatge mentre respires profundament. Després tanca els ulls i tracta de veure aquesta imatge sobre dels teus ulls, com si flotés a l’aire.
Segurament les primeres vegades pot costar una mica, però probablement després de practicar una mica aconseguiràs veure un negatiu d’aquesta imatge. Amb la pràctica, finalment s’aconsegueix veure la imatge igual que amb els ulls oberts. Ara repetim l’exercici amb aquesta figura: 
Probablement després de fer l’exercici es vegi un quadradet de tonalitat turquesa flotant en un fons negre. Una persona poc entrenada en aquest tipus d’activitats, segurament capta la marca que els fotons han gravat a la seva retina. Això és producte d’un procés fisiològic natural, i ens permet captar els colors complementaris dels colors que hem vist. En aquest cas com que el quadrat era vermell i el fons era blanc, és probable que la persona capti la imatge en el seu «negatiu», en aquest cas percebent un requadre de tonalitats turqueses flotant en un fons negre.
Anem a experimentar el mateix amb uns altres colors: 
CONCLUSIONS DE L’ENTRENAMENT AMB POSTIMATGES
És probable que la postimatge captada novament sigui un negatiu. És a dir, que s’hagi vist el requadre blau i el cercle taronja. A pesar que aquesta postimatge és un fenomen ocular fisiològic normal, el que crida l’atenció és veure i descobrir que, després d’uns quants intents, demanant al nostre cervell que ens reposi la imatge quan ja ha desaparegut, aquesta, amb la pràctica, pot tornar a aparèixer. I això ja no és un fenomen fisiològic natural dels ulls. Amb entrenament, (les persones que ja fan ús d’aquesta habilitat de l’hemisferi dret ja no els hi cal), ja no apareix com un negatiu, sinó que apareix tal i com s’ha representat a l’exterior. Més curiós és que amb la pràctica aconseguim reposar aquesta imatge minuts, hores i fins i tot dies, després podent recuperar-la a partir del gest d’imaginar-la. D’això es tracta: una postimatge no és una simple imaginació, sinó una visualització de l’objecte, dibuix o paraula que es demana i s’aconsegueix realment arribar a veure aquesta imatge amb precisió com si ho estiguessis fent amb els ulls. Segons Makoto Shichida hi ha quatre passos en l’entrenament de la post-imatge. El primer pas és el que acabem d’explicar. Aquest pas es completarà quan es pot veure una postimatge clarament durant molt de temps. El segon pas consisteix en imaginar amb els ulls tancats per visualitzar lliurement aquests cercles de colors, sense la necessitat d’haver-los observat recentment, i invocant els colors que nosaltres desitgem. Igual que hem fet amb el requadre vermell sobre fons blanc, ara es tracta d’intentar imaginar cercles de colors sense haver fet l’activitat d’observar-los prèviament i aconseguir visualitzar-los tal i com ho faríem amb una postimatge d’un cercle recentment observat. El tercer pas implica mirar fixament objectes tridimensionals del voltant, com ara una pilota, un bol, o un llapis, i visualitzar-los allà on es vulgui. L’objectiu del quart pas és visualitzar-se a un mateix. Es pot imaginar aconseguint l’èxit que es desitja i sobretot visualitzar-se aconseguint fer cada un dels passos per arribar-hi. Això conduirà a la persona, segons Shichida, ha aconseguir-ho amb més facilitat. Òbviament, les potencialitats d’aquesta capacitat humana són d’un valor increïble per qualsevol individu, i cal fer un treball per no deixar-la perdre.
FRAGMENT DEL LLIBRE «LA VISIÓ INTUÏTIVA»
CURSOS QUE OFERIM
