Visión Extraocular; veure-hi amb els ulls tapats… Sí home!
La primera vegada que em van parlar de la visión extraocular quasi se m’escapa el riure. Una part de mi no s’ho podia creure de cap manera. I una altra petita part de mi va sentir un xic d’enveja. Enveja de veure com hi havia persones que podien creure en coses més enllà de la ciència… enveja de veure que el món, per ells, no s’acabava entre els cinc sentits que tenim i els set continents que podem veure i visitar físicament. No obstant, la incredulitat va guanyar i vaig oblidar la conversa ràpidament. Concretament fins al cap de tres hores, quan uns amics em van tornar a parlar del mateix…
No m’ho podia creure! Trenta-tres anys vivint en aquest planeta i mai ningú m’havia parlat de la visión extraocular, i va, i en un sol dia, em parlen d’aquest fenomen dues vegades! Mai he cregut en el destí, però era massa casualitat com per no investigar-ho una mica. Les meves primeres recerques per internet em van dur a aprofundir una mica més en la Visión Extraocular. Cap dels vídeos que hi vaig trobar em convencia gaire, la veritat… Pensava que potser els antifaços tenien un foradet per on els nens hi veien, o potser s’hi veien per sota (ja que molts aixequen el cap i sembla que intentin mirar per baix) o fins i tot vaig arribar a pensar que duien un auricular a l’orella i els deien les respostes. No podia ser pas cert tot allò.
«Vaig poder presenciar fins a set nenes i nens fent ús de la Visión Extraocular.«
Així que vaig demanar a les persones que me n’havien parlat que m’ensenyessin en directe casos reals. Al llarg dels següents mesos vaig poder presenciar fins a set nenes i nens fent ús de la Visión Extraocular. Els seus instructors o pares els tapaven els ulls amb tres antifaços diferents i els hi feien tot d’activitats impossibles de fer sense veure-s’hi, o fins i tot impossibles de fer en cas que s’hi veiessin per un forat! Des de veure fitxes amb paraules, números o colors, fins a llegir les pàgines de dins d’un llibre tancat (amb la ma a dins).
Després de tantes demostracions no em va quedar més remei que acceptar dues premisses… O era un truc molt ben dissenyat i tothom em volia aixecar la camisa, o potser era cert. Només hi havia una manera de demostrar-ho. Fent jo el curs i convertir-me en instructor; així sabria la veritat!
Així que, contra tot pronòstic per les meves creences de base científica, vaig acabar anant a passar una setmana a Madrid per esdevenir instructor de la Visión Extraocular. El que més em va agradar del curs va ser veure que amb aquest mètode no “tan sols” aconsegueixes fer veure amb els ulls tancats, sinó que acompanyes als teus alumnes perquè desenvolupin al màxim les seves capacitats, desenvolupin la seva ment i ampliïn la seva consciència. I la manera d’aconseguir totes aquestes coses, sense entrar en masses detalls i des de un punt vista racional, em va semblar possible, lògic i coherent.
«…amb la oportunitat de fer les sessions amb mi mateix, la meva incredulitat es va començar a desfer…»
Fent el curs vaig tenir la oportunitat de fer les sessions amb mi mateix i la meva incredulitat es va començar a desfer quan sense veure-hi encertava moltes de les targetes que els companys m’ensenyaven. Encertava formes, lletres, colors i números, dins d’un mar d’infinitat de possibilitats. Tot i que no va ser a Madrid quan hi vaig veure per primera vegada, allà vaig experimentar amb la meva pròpia pell el poder de la meva intuïció. Una sensació no gens desconeguda, però del tot ignorada per la meva part conscient. Quantes coses a la meva vida haurien estat diferents si prèviament hagués fet cas a aquest tipus de sensacions, que podien aportar-me informacions certes però poc visibles del meu entorn?
Però bé no és moment de lamentacions, sinó d’alegries i de gaudir d’aquest descobriment. La incredulitat va anar marxant cada vegada més lluny i quan un dels companys del curs s’hi va començar a veure, ja va ser definitiu. Jo em vaig treure els meus tres antifaços per mirar-lo a ell i veure com encertava i encertava i finalment…. hi veia! El dia següent ja vam començar a practicar amb alumnes i vam aconseguir que tots els alumnes que van assistir al curs hi veiessin. Va ser una experiència magnífica.
Al tornar de Madrid vaig iniciar de seguida el meu període de pràctiques i sense entrar en detalls, només diré que els resultats van ser extraordinaris! Tot i així la meva part racional de tant en tant tornava a venir i a plantar cara! Per on podien fer trampes els meus alumnes? Havia posat malament l’antifaç? La llum es reflectia i rebotava i s’acabava projectant dins l’antifaç? Vaig posar-me jo mateix l’antifaç vint-i-cinc mil vegades i fins i tot vaig intentar fer trampes, i posant-lo molt malament vaig aconseguir veure per un foradet per baix. Content d’haver descobert la veritat vaig cridar a la meva parella, qui em va dir que tenia l’antifaç tan mal posat que ella des de fora em veia el meu ull. Me’l va posar una mica bé (no del tot), i ja no m’hi veia de nou.
Vaig seguir amb dubtes… Ho estava vivint, ho estava presenciant setmanalment amb sis alumnes a la vegada, i cada cop que acabava la sessió hi creia més que mai. Però a les poques hores o dies ja em tornaven a entrar els dubtes… On era la trampa? En aquell moment potser començava a creure en la Visión Extraocular, però encara no acceptava el potencial humà innat que portem dins.
«…de cop i volta m’hi vaig començar a veure!»
Uns mesos després de fer el curs em vaig reunir amb un dels companys de Madrid i ell em va fer una sessió a mi, i de cop i volta m’hi vaig començar a veure. Per mi aquella va ser la confirmació final. Sí que és possible. Sí que ens hi podem veure amb els ulls tapats, o com diu un alumne meu, “amb els ulls tancats”, ja que ell no els té pas oberts dins l’antifaç. Com és possible? Això ja no us ho sé explicar, almenys de moment. Com sé que no vaig veure per un forat, que no vaig fer trampes (sense voler-ho) i quines sensacions vaig viure quan hi vaig veure? Això us ho explicaré en el proper post!
De moment estic content de descobrir que sí! Que sí que hi ha un nou món de possibilitats! Que la vida no només és allò que podem percebre amb els cinc sentits i que, gràcies a Déu, hi ha molt més per descobrir a part del que podem veure físicament en els set continents. Estic content de descobrir que a l’univers encara queden milions de coses inexplicables per descobrir i que sense fer servir cap nau especial puc formar part d’un grup d’exploradors cap a noves fronteres per explorar. I és que si podem veure amb els ulls tancats… fins on més podem arribar?
Ens veiem aviat! Amb els ulls oberts, tapats o tancats, però ben aviat!
