La visió extraocular o intuïtiva

Quan em van parlar per primera vegada sobre la visió extraocular o intuïtiva, vaig pensar: «Això és impossible!» Des de llavors, la paraula «impossible» ha anat desapareixent progressivament del meu vocabulari, ja que cada vegada que la deia, veia que m’equivocava.

Al principi, descobrir que veure sense els ulls era possible i que la visió extraocular o intuïtiva existia em va semblar sorprenent, però era quelcom que la meva ment podia acceptar en escoltar la típica frase de: «el nostre cervell només fa servir un 5 o un 10% del seu potencial». Encara que aquesta afirmació es pot trobar en estudis de diversos acadèmics i ha estat utilitzada per Hollywood per crear pel·lícules senceres (com la pel·lícula Lucy), seguia sent en part ciència-ficció. Tanmateix, vaig decidir donar-li l’oportunitat d’observar i treure les meves conclusions. I així va ser. Primer, els meus participants veien amb un antifaç que els tapava els ulls; posteriorment, quan vaig començar a dubtar de la fiabilitat dels antifaços, alguns van aconseguir veure el que tenien darrere, dins d’una caixa o darrere d’una targeta el dors de la qual no podien veure.

Finalment, vaig acceptar que la visió extraocular o intuïtiva era possible. I, tal com expliquem en el llibre “Veure sense els ulls és possible”, ens vam plantejar: si aquesta capacitat existeix, ¿poden existir altres?

Llavors va arribar el torn de la telepatia. Molt aviat, amb exercicis rigorosos, vam veure que també era possible i que fins i tot s’aconseguien resultats més ràpidament que amb la visió extraocular. Per fer-nos una idea del que estem parlant, podia escriure en un paper un record meu, un record que el participant no coneixia. Després, en reviure’l mentalment mentre el participant tractava de descriure’l, aquest aconseguia descriure’l a la perfecció o amb gran encert. Finalment, el participant obria el sobre on jo havia anotat el record i comprovava que la seva resposta era correcta.

Posteriorment, vam descobrir la visió remota. Després de la primera explicació que vam escoltar sobre ella, “veure i percebre informacions que estan en altres llocs o altres temps”, vaig pensar de nou: “Això és impossible. No hi ha res que pugui explicar aquesta capacitat”. Però després d’uns pocs exercicis de pràctica, vaig haver de menjar-me les meves paraules, ja que tant la Tània com jo vam aconseguir veure o percebre amb bastant èxit imatges o informacions que estaven, per exemple, tancades dins d’una carpeta de l’ordinador. Fins i tot, la Tània tenia alumnes a Xile que podien descriure què estava fent ella en un moment determinat de la setmana, detallant amb precisió el que l’envoltava.

Llavors, vam afegir les pràctiques de Visió Remota dins de les nostres sessions de veure sense els ulls, ja que vam veure que aquesta pràctica ajudava a millorar els resultats en la visió extraocular o intuïtiva.

A partir d’aquí, i estudiant Sichida, Bronikov i el mètode Silva, vam descobrir altres capacitats. Desenvolupant un llenguatge visual (o sensorial) de comunicació amb nosaltres mateixos, podíem trobar objectes perduts o amagats i obtenir respostes a preguntes que no sabíem. Així van néixer les tècniques que anomenem “Intuició Ampliada”, que ens serveixen per desenvolupar una brúixola interna i estar més connectats amb la nostra pròpia intuïció i essència.

Finalment, la telecinesi es va presentar a les nostres vides. ¿Realment podíem moure petits objectes amb la nostra ment, amb el poder de la intenció? Quan vaig presenciar, primer com a observador i després personalment, que la resposta era afirmativa, definitivament vaig veure que l’impossible només existeix dins de la nostra ment i que podem escollir si limitar-nos amb les nostres creences o aventurar-nos a provar coses noves i descobrir que realment som il·limitats.

(Aquest vídeo no és nostre, però és una reproducció de l’exercici que hem aconseguit en diverses ocasions).

Avui dia, seguim descobrint on està el sostre, quins són els nostres límits. I encara no els hem trobat. En el camí, puc afirmar que, a través d’un somni que vaig incubar, vaig poder curar-me en una sola nit d’una grip que m’anava a impedir participar en la primera formació de coach que vam fer. També puc afirmar que, encara que desitjaria tenir més somnis lúcids, aquests existeixen i són un univers de possibilitats que canvien la percepció de qui som realment i què és l’univers que ens envolta. A més, en determinades ocasions, he visualitzat (desitjat) coses altament improbables que succeïssin i, en qüestió de segons, minuts o hores, han acabat succeint.

No hem vist ningú levitant, ni encara ningú materialitzant un objecte. Potser perquè una part de mi encara creu que això és impossible. Encara que, des de la lògica que hem viscut, per a res hauria de ser impossible.

Per a mi, la visió extraocular o intuïtiva és una de les principals portes per redescobrir la nostra veritable essència i descobrir que no som els éssers limitats que crèiem ser. Com diria Miquel Martí i Pol: “Tot està per fer i tot és possible”. En aquest camí d’autodescobriment, això és així. Així que és hora de conèixer-nos millor i gaudir de les possibilitats que ens dóna la nostra consciència. T’hi animes?

SI T’INTERESSA LA VISIÓ EXTRAOCULAR O INTUÏTIVA TAMBÉ ET POT INTERESSAR: